A l’atzar agraïsc quatre dons: Haver nascut dona, de classe baixa, de nació oprimida i de poble. I el trist atzur de ser quatre voltes rebel.
Adaptació lliure del poema de Maria Mercè Marçal
Soc Belén Ivars, de Benissa. Em trobaràs com a @berlem a les xarxes.
M’agrada presentar-me amb la variació del conegut poema de Maria Mercè Marçal perquè em permet expressar clarament la interseccionalitat que sent que ens travessa a les dones valencianes de poble. I cal visibilitzar-ho per a posar-ho damunt de la taula si realment volem construir una societat valenciana ferma i moderna.
Ser dona
El feminisme cerca la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. La desigualtat actual és producte del sistema de poder vigent a la nostra societat des de fa segles, el patriarcat, en el qual la dona pateix una situació d’inferioritat. Això és que les dones, pel simple fet de ser dones, patim una sèrie de discriminacions.
Ser valenciana i treballadora
A aquesta discriminació per ser dones, se’ns suma la discriminació cultural i econòmica per ser valencianes. Som hereves de gent humil i treballadora que va haver de mantenir la nostra cultura a fosques, de paraula i amb por al garrot. La nostra memòria col·lectiva està mig esborrada, manipulada, contaminada i colonitzada. La nostra llengua ha estat menyspreada i utilitzada massa vegades, encara hui, com a foc de batalla. Els nostres sistemes sanitari i educatiu estan infrafinançats, rebent molts menys per persona només per ser d’on som. Això és que les valencianes, pel simple fet de ser valencianes, patim una sèrie de discriminacions.
Ser de poble
Incorpore a aquestes motivacions el fet de ser de poble. Més enllà del discurs romàntic de l’aigua de la pluja caent al bancal, l’olor de gesmiler a l’estiu o de llenya cremant a l’hivern, els marges de pedra-seca o saludar a la gent pel carrer, ser de poble també comporta, encara avui, moltes connotacions negatives. El prejudici de la ignorància, el de tenir les ments tancades, el del retard en el progrés… Quan, la realitat és que les persones dels pobles hem sigut les grans oblidades. Allà on els recursos, la infraestructura i la inversió pública han brillat per la seua absència i mentre ens devastava l’especulació i la corrupció, als pobles hem sabut teixir xarxes veïnals i de suport, hem creat referents propis i comarcals per a treballar la convivència, hem lluitat pells nostres territoris (encara que siguen per a alimentar a les ciutats) i per la nostra cultura.
Les teories feministes s’han d’aterrar a la realitat, a la quotidianitat, i això tractaré de fer en aquest modest espai.
