A l’atzar agraïsc quatre dons: haver nascut dona, de classe baixa, de nació oprimida i de poble. I el térbol atzur de ser quatre voltes rebel.

Adaptació lliure del poema de Maria Mercè Marçal

Vaig nàixer a Benissa l’any 1986, soc filla de Marissa i Felip, germana de Xavi i tia de Laia. Tinc una gossa i una gata.

Se’m fa complicat resumir la meua vida perquè tinc la sensació d’haver-ne viscut ja moltes, per on començar? Tal volta per això he modificat el poema de Maria Mercè Marçal, perquè amb l’última incorporació, explica prou bé com ha evolucionat la meua vida.

De menuda no sabia respondre a allò de “què vols ser de major”, i ara que soc major, crec que encara no ho tinc del tot clar.

Vaig estudiar fisioteràpia i vaig exercir durant més de deu anys. Fins i tot vaig tenir la meua pròpia clínica!

Vaig combinar els últims anys amb la política municipal, on vaig assumir algunes competències, entre elles Igualtat. Durant aquesta etapa em vaig formar molt en perspectiva de gènere i em va canviar la vida.

A més d’això, sempre he combinat la faena amb algunes aficions, com l’escriptura, la tecnologia, la música i llengua.

Vaig estar un temps aturada poc abans de la pandèmia, una època durant la qual em vaig replantejar la vida laboral: “i si aconseguisc que la gent em pague per les aficions?”.

I això vaig fer: em vaig formar en escriptura digital, un poc de màrqueting, un poc de tendències, i entre això, la meua curiositat, el bagatge i les oportunitats que han anat sorgint-me, he anat caminant fins a arribar a l’estratègia i creació de contingut, la visió organitzativa i la divulgació feminista.